És dur el que t'ha passat, sens dubte. El que té de bo és que ja saps a què atenir-te. És pitjor la incertesa del que està passant que la més dura de les certeses. Com bé tu dius, això t'obre un nou camí. I segur que si mires al teu voltant, veuràs que no l'has de fer sola.

Ens alegrarà veure't. De ben segur que per molts de nosaltres no conten les condicions en les que vinguis, sino la teva companyia.

Una abraçada i fins divendres

Gràcies als que m'heu contestat, però de dijous a avui les coses han canviat molt. Ja no necessito temperança sino esperança, i us ho diré sense embuts, avui he enxampat al meu home amb una altra dona i l'explicació que ell dóna per destruir tota una vida és que se sent amb 18 anys i vol viure noves sensacions. Responsabilitat total com podeu veure, ara això sí, ell m'estima molt.

Sóc molt irònica però estic molt confusa, divendres vindré, hi tant, el que no sé és en quines condicions.

Gràcies.

Susanna