Cada vegada me done més conter de que no tots anem pel mateix camí. Explicació:

Si fem una rifa per tal de tindre més recursos econòmics, doncs mal: Ni se vol comprar, ni repartir i damunt tens que escoltar-te: "Jo ja faig prou venint a tocar".

Si se programen concerts: Uns ni apareixen pels assajos, altres venen lo mínim possible, altres quan venen fan una mala cara com si anaren estrenyits i damunt quan els parles per explicarlos algo, te miren com diguent: "este individuu que vol ara"?

Si cal fer una processó o un passacarrer: fugida general, molts ni apareixen i tenen el morro de esperar-se en la cantonada per veure passar als pobres que han decidit fer costat a la Societat i toquen, els que estan mirant, damun encara s'enriuen; i damunt encara diuen: "que vagen els que cobren". Segurmanet si anaren tots o se turnaren no caldria plantejar el cobrar ningú, la societat tindria més recursos i podriem fer més coses, sobretot coses per divertir-se i distraures més.

Jo no ho entenc: Si els musics no aneu a disfrutar en la vostra afició i si tampoc voleu ajudar a que tot siga més fàcil i tinguem més coses i que social i musicalment tingueu  més prestigi, qué collons feu anant a la societat i pertanyent a una formació musical? No ho entenc, pero ja es l'hora de posar les cartes damunt de la taula:

"O ESTEM PER LA LABOR DE FER I AJUDAR O CAL PLANTEJAR-SE QUI TE QUE ESTAR I QUI NO" Entre ells estic inclòs jo, que encara que no toque, no entenc amb actitus tan "rares", qué collons faig jo ahí desperdiciant tantes hores (si no pregunteu si vaig o no) i perdent tantes amistats o creant-me-les en especial en el lloc on treballe? Quina necessitat tinc jo? NINGUNA.. I vosaltres?  A vosaltres al menys, "teòricament" vos agrada tocar i qui vol toca.

Feu-vos mirar la cosa que la moral s'acaba.

Salutacions