Primer que res, si cap persona pensa que des de la junta directiva hi ha cap intenció de perseguir, acosar i impedir el desenrrotllament musical dels nostres músics, està rigorosament equivocat.

Les noves normes que entraran totalment en vigor en setembre han estat com s'explica al final de les mateixes el resultat de l'experiència de18 mesos de presidencia per part meua. I están fetes especialment amb la voluntat de millorar i amb molt.

Si llegiu bé el text, veureu que es tracta d'una resolució, exactamentla la número 002/2006 i per tal se tracta d'una decisió presa i decretada exclusivament pel president.

La presidencia i els projectes que es mamprenen en laSocietat Musical són exclusivament competencia meua (ara bé sempre assessorat pel meu equip directiu; equip que dit siga de pas no tolere que reba injuries ni crítiques malintencionades,

Si algú de les persones que els critiquen o me critiquen a mi mateix volen fer les coses d'altra manera, només tenen que presentar una moció de censura per la vía rápida y si vos vota l'assemblea general de socis, doncs endavant, que la renovació sempre es bona; pero mentres no siga aixina, la meua confianza en l'equip directiu es y será tota i total i innegociables les nostres decisións i la meua en particular.

Una lectura malintencionada i precipitada de les noves normes que vanaassajarse este mes i el próxim i que seràn aplicades a rajatablaen entrar el mes de setebre, pot tindre conseqüencies negatives, dolentesi per supost de molt sesgada interpretació.

Les persones de bé que van a la Societat a estudiar, a assajar ia col.laborar en tot allò que fa falta, res tenen a témer; cas per cas cal estudiar les persones que mereixen confiança i en especial a aquelles que no es mereixen més que una cortés invitació a anar amb la música altra part.

Un consell: "qui no siga frare que no prenga candela"

Pot algú negar que l'accés a qualsevol hora i per qualsevol hora a la Societat es un problema?

Pot negar algú que deixar-ser tots els llums i les portes obertes de par en par durant tota la nit inclós els aparells de la sala d'assajos es un problema.

Pot algú negar que fer us de les instal.lacions per assajar amb un grup alié totalment a la Societat i al mateix temps no participar en res ambla banda ni l'orquestra es un problema?

Pot algú negar que la Societat Musical al terme del mes d'agost passat era una humillant porquera i que això es un problema?

Pot algú negar que tocar qualsevol instrument més allá de les 10 de la nit i amb les finestres obertes no es un problema de convivència amb el veinat?

Por negar algú que des del últim canvi de claus de la porta principal, apenes s'han expedit autoritzacions per tindre la clau (sols a efectes de control) i que tenen la clau citada tot cristo i que això no es un problema?

Pot negar algú que n'hi han persones que van a la Societat quan no n'hi ha ningú amb qualsevol finalitat menys la d'estudiar i que això no es un problema i més quan estem parlant de sexe de relacions sexuals entre menors?

Amic Lluis i d'altres que tant estimeu la societat, llegiu bé i amb serenitat, estudieu amb la calma precisa les coses que es plantejen, busqueu alternatives individualitzades a cada cas i deixeu la ironía, la impertinencia i una desmesurada passió per la carrera personal pertal de cooperar en el bé col.lectiu, un bé que sens dubte día a día us beneficia, al menys tant com en els molts beneficis que des de la societat i des de xiquets esteu obtenint a nivell professional... Reflexió: ¿Serieu els mateixos i lo mateix si la Societat no haguera estat ahí per tots volsaltres i per a la colla de persones ingrates que ja no s'enrecorden de lo molt que li deuen a la societat i a totes les juntes anterios que ho feren posible?

Esta junta no ho vol complicar... molts dieu que abans passaven coses pitxors i que no passava mai res... Eixes paraules diuen molt poc en favor de vosaltres... Pero a més a més, ¿podem comparar esta Societat actual amb la de 10 0 15 anys enrrere?

- Més de 350 alumnes (i amb els pares al darrere i que no son com els pares d'abans),

- Més professorat (que res te a veure en lo col.laboradors que eren elsd'abans),

- Una orquestra, una grup de corda, un grup de metalls, un grup de percussuó, una banda titular, una banda juvenil.

- Unes aules de dansa, unes instal.lacions cada vegada més xicotetes i velles

- Un euro que està fent pols moltes economies familiars i associatives

- Uns socis que pagant cotes que ratllen en lo ridicul cada vegada exigixen més.

- .Persones que parlen sense saber el que es la educació ni el respecte als majors -independentmet que estos siguen  o no de l'equip directiu.

- Persones que qualsevol escusa es bona per no vindre  i damunt quedar-se l'instrument a casa (por sus huevos i no sempre 'hi ha fitxa del seu moment d'entrega per tal de reclamar-lo a mb força legal).

-Persones que per portar més de 10 o 15 o 25 anys en la Societat es pensen que tenen dret a dir i fer el que volen amb tota la insolencia que un ser humà sense educació es capaç de fer i que a cada colp que algo no els agrada amenacen en anarse'n ell s i la familia de la banda.

A més a més, qualsevol percanç del que es derive en la Societat i que estiga sujecte a Responsabilitat Civil, té que cobrir-se primer amb els meus bens personals (jo sols tinc la meua nómina i es el pa de lesmeues filles) i després amb els bens de la meua gent de l'equip directiu. Coses que ni de lluny passaven ni estava previst via legislació que poguera passar.

En conclusió amic Luis i qui penseu igual (que todo el monte es orégano), n'esteu molt equivocats. A cada pas que peguem nosaltres procurem facilitar al màximn les coses i estar ahí al costat devosaltres en tot moment, fins i tot quant en línies generals (per uns o per altres) no s'ho mereixqueu.

Tots i cadacun de nosaltres "malgastem moltes hores i dies de la nostra vida per amor a la Societat i per que tot vaja endavant, pero sempre acomplant-nos a les necessitats del dia a dia.

Ho repetisc, una lectura pausada i raonada de la nova normativa, que tin per segur no será revocada, es posible que vos faça pensar millor les coses.

I un avís als navegants (músics i en especial a alguns pares) ni el president ni l'equip directiu som els esclaus i ni criats de ningú i este aspecte l'oblideu molt freqüentment i resulta de una falta de consideració que no té parangó en cap altra societat esportiva o cultural a Manises. Les coses no es poden fer tan rápides com algunes persones pensen i volen; en tot cas per si algú pensa tot el contrari del que jo esprese en este escrit i decrete per al seu compliment, només te que presentar una moció de censura, presentar altra opció, convocar assemblea extraordinaria i els socis que voten i nauralment i seguin l'estat de dret democràtic, tots ho acatarem.

Jo en principi no vull abandonar perque tin per davant un gran projecte i es conseguir una escola de grau elemental reconeguda amb totes les de la llei, una banda (pot ser més reduida peró amb gent amb més afició igenerositat), una orquestra que es situe entre les millors dels pobles de la Comunitat Valenciana i el que no és ménys important, une sinstal.lacions noves i adients.

Però si algun entrebanc impedira la meua supervivència com a president i no ho conseguira, tin per segur que no me'n aniré amb el rabo entreles cames, perque he posat molt i sacrificat lo incontable per que així fora.

Salutacions

Vicent Masó, President