|
Bé nois, crec que això de lligar és molt relatiu. D'un temps ençà he descobert que és quan no busques res, que actues amb naturalitat, quan lligues, quan realment t'entren persones, l'únic és que no entren regularment, és a dir, hi ha temporades que no dones a l'abast i n'hi ha daltres que no et piropegen ni els paletes (ni els paletos).
En fi... tampoc és que jo sigui una persona a la que li agradi lligar, més que res perque desprès de seguida se t'exigeixen responsabilitats, unes responsabilitats que jo de moment no estic disposada a assolir... Ja maduraré!!! (O potser aquesta opinió és el reflexe de la meva maduresa...) DIGUES NO... ALS COMPROMISSOS!
El millor en aquesta vida és gaudir moment a moment tot el que ocórre i no obsessionar-se amb res, les obsessions s'inverteixen, és a dir, acaben donant-te el que no has demanat.
no parlo jo, ho fa: THE VOICE OF THE EXPERIENCE...
Ah, per cert... Ja se que som a l'agost i tal i que heu d'estar molt gossos (i verds) però... actualitzeu les descàrregues i corregiu els esquirols!!! O els barrufets...
|
