Aquesta història comenca el dia en que trobo un conductor al rellotge de la 76 trencan un adhesiu de la CGT. Li recrimino i rebo com a contestació que tots els sindicats són iguals. Tenim una discussió sobre aquest tema i no el torno a veure en messos.

Un dies després les vagues pels 2 dies em trobo un company a la 24 que em diu que el torn de derrare va un esquirol i que tota la resta de torns ja li he donat el toque. M'espero per dir-li jo també alguna cosa i, sorpresa, sorpresa, em trobo a l'arrancador d'adhesius. Torno a discutir una estona i no el torno a veure en setmanes.

En concret, no el torno a veure fins a les eleccions sindicals parcials on aquest conductor fa de interventor pel Sit. Vaja, el que deia que tots els sindicats són iguals és del Sit penso jo i la meva sorpresa és encara més gran quan em diuen que a sobre és el germà del sindicalista del Sit, De Pablo.

Conclussió més que lógica: Aquests que diuen que tots som igual, en realitat amagan la seva vergonya. Són com els partidaris del PP a Catalunya. Els hi és impossible poder defensar la seva postura, així que millor fer-se pasar per un "radical" dient que tots són iguals.

Per sort, cada cop en queden menys d'aquests...