No puc dir que el resum esta be perquè no ho esta. Potser expliques més o menys lo que passa però, a la part que dius: (Legrand fa un cercle i 50 passes i comença a cavar, però no troba res, llavors Jupiter descobreix que s’ha equivocat i torna a fer el mateix amb l’escarabat però aquest cop bé.) No s’entén res. I desprès crec que tindries que concretar més amb la part del tresor, no es dels pirates, es d’un sol pirata en concret del Càpita Kidd.
Estic d'acord amb la facilitat d'haver llegit aquest llibre, ja que és curt i d'aventures, cosa què el fa més interessant. Un altre terme on estic d'acord és del fet que al llarg del llibre, tots els misteris s'han anat resolent. També el llegir-lo en valencià a estat molt bé, tot i ser diferent, no ha suposat cap problema, tot el contràri. I finalment, estic conforme amb la recomanació d'aquest llibre a tot jove que no tingui una gran devoció per la lectura, pel fet de ser curt i entretingut.
FITXA TÈCNICA
Poe, Edgar. L’escarbat d’or. Alzira. Bromera COL. A la lluna del València 6. 1988 (1 ed.) 1992 (6 ed.). 86 pàg.
RESUM:
Aquet llibre espliquen les aventures que van tenir williams legrand i el seu sirvent júpiter al bosc. Un dia troben un escarabat d’or mai vist. Williams es pense que aquest escarabat forme part d’algun tresor de pirates. I per descubrir-lo van tindre que dexifrar alguns enigmes.
Fins que un dia el van trobar i es van adonar de que aques tresor era del capità kidd.
OPINIÓ PERSONAL
Es un llibre d’aventures i d’intigra, que fins al final del llibre no descobreixes el tresor, es un llibre curt i escrit en valencia ja que no m’ha suposat un gran problema. Pero el llibre no m’ha agradat massa.
Perque crec que aquest llibre es una mica subrealita i el trobor un llibre recomanat per a nens mes petits que naltres.
El resum m'ha semblat bé perque ho explica amb detall. L'opinió també m'ha semblat bé perque dius com t'ha facilitat llegir el llibre, i també que de vegades el llibre esta en un altre idioma. Al lector li facilitará de com es el llibre i com es per llegir-ho ( difícil o fácil). Está tot ben explicat.
La opinió del llibre m'ha semblat correcta, i qui el vulgui llegir es pot guiar de com es el llibre, si es fácil o difícil de llegir. El resum també m'agradat perque el qui ho llegeixi pot guiar-se de com va el llibre. Per finalitzar , que está bé per a qui ho vulgui llegir que es guia de com será.
Personalment jo trobo, com ja vaig dir en la meva opinió personal, que aquest llibre no es massa adequat per la nostra edat, i a mi a més de fermes entretingut se ma fet pesat.
Si té raó en que es curt i fàcil d’entendre, però jo no el recomano a gent de la meva edat. A mi el Valencià no m’ha suposat cap problema. I crec que el fet de que sigui una novel·la de misteri i d’aventures i que el llibre sigui curt, fa que les coses hagin de passar mes ràpides i el llibre resulta mes surrealisme.
Tot i no haver llegit aquest llibre, creec què podries millorar la teva forma d'expresar i argumentar la teva opinió. Això t'ho dic perquè quan he llegit el teu resum, he tingut que tornar-hi perquè no acabava de lligar algunes coses. Al igual que la teva opinió, creec què podria estar molt més treballada. No sé quin concepte tens de extensament. A més a més podries haver deixat algun tema pendent per incitar al lector.
La opinió crec que és bastant fluixa. El llibre es veritat que és per adolescents però no expliques perquè es adequat per la nostra edat ni per que t’ha agradat. On dius que explica que no al final del llibre troben el tresor suposo que vols dir que el final està ven explicat i que la història agafa un sentit.
Allan Poe, Edgar. L’escarbat d’or. Alzira. Bromera COL. A la lluna del València 6. 1988 (1 ed.) 1992 (6 ed.). 86 pàg.
Es una historia que succeeix principalment en un bosc, es un llibre d’aventures, que ens explica el que li passa al senyor William Legrand, i el seu criat Júpiter, després de trobar un escarabat molt curiós d’or. William Legrand, creu que forma part d’un tresor pirata. Legrand es capfica en recuperar la fortuna de la seva família, la qual havia perdut ja fa temps. Jupiter preocupat per al seu amo va a visitar a un amic dels dos i aquest els acompanya a una expedició de nit pel bosc. Legrand dirigeix l’expedició i mana a Jupiter una sèrie d’indicacions. Finalment troben el tresor enterrat amb dos esquelets, i junts arriben a la conclusió de que aquests esquelets possiblement podien pertànyer a dos marines que acompanyaven al càpita Kidd, el qual va enterrar el tresor.
Es un llibre d’aventures, i jo el trobo bastant surrealisme. També crec que l’argument hauria de ser per nens mes petits que nosaltres, per tant no recomano aquest llibre a persones de 4t d’ESO.
Fitxa tècnica
Allan Poe, Edgar. L’escarabat d’or. Barcelona: La Magrana. Col. L’esparver.21.1982(1. ed.).1999 vint-i-una edició. 87 pàg.
Resum del llibre
Aquest llibre tracta sobre el senyor Legrand i el seu criat Júpiter que troben un escarabat d’una espècie raríssima. Gracies a un càlculs, però no van trobar res i es van adonar que Júpiter s’havia equivocat, i llavors van trobar el tresor que havia manat enterrar el capità Kidd a dos persones que van trobar el seu esquelet juntament amb el tresor.
Opinió personal
És un llibre misteriós i força entretingut fins al final, ja que no ho revela com l’ha descobert fins l’últim moment. Un terme que m’ha cridat molt l’atenció ha sigut l’ ingeni del protagonista per resoldre els enigmes.
El recomanaria a les persones que no saben quin llibre triar per llegir i sobre tot sinó els hi agrada gaire perque es bastant curt i entre tingut almenys així no es fan pesats.
Al final expliquen com a l’illa de Sullivan a Carolina del Sud on era i com han fet per descobrir-lo. Jo l’hauria acabat diferent, en comptes d’explicar aquests fets al final ho hagues fet més enrere, no al final i hauria desenvolupat una mica que van fer després amb el tresor, on van anar i que va passar amb ells.
Però m’ha agradat bastant i ha esta fàcil i divertit de llegir-lo.
Elsa Flores
4t-C
Resum del llibre**
Narra l’història que va viure William Legrand dins el bosc amb Júpiter, on troben un escarabat d’or i que pensen que pot formar part d’algun tresor pirata.
Legrand porta a Júpiter fins a un arbre, on allà han de començar a buscar les pistes per trobar el tresor i desxifrar els enigmes. Legrand diu a Júpiter els passos que ha de seguir però s’equivoca, fins que al cap d’una estona Legrand es dóna compte que Júpiter s’ha equivocat, i tornen a començar, fins que per fí troben el tresor juntament amb dos esquelets. Acaben adonant-se que els dos esquelets podien ser de dos mariners que van ajudar al capità kidd a enterrar el tresor.
Trobo que l’argument és bastant bó, ja que és misteriós i d’aventures, he trobat una gran facilitat en posar-me dins el llibre mentre el llegia.
Tot i que la meva edició està escrita en valencià, se’m ha fet més fàcil del que em semblava entendre aquest llibre.
M’ha agradat que s’anessin descobrint tots els mistèris.
Trobo que és un llibre que fa servir algunes frases rascistes, que se les podien haver estalviat.
El recomano a la gent de la meva edat, que busqui un llibre entretingut, d’aventures, curt, i diferent.
Edgar Torres:
El resum està bastant bé però crec que seria més entenedor s'hi expliquesses que Júpiter va fer 50 passes al boltant de l'àrbre i va tenir que cavar per poder extreure'n el tresor. 0_o
Resum:
Tracta de l’aventura que tenen, William Legrand, (al mig del bosc), i el seu servent, Júpiter on troben un escarabat d’or.
Mes tard descubriesen que té com una forma rara i decideixen buscar tota l’informació necessària per saber don prové. Júpiter i el narrador són conduïts per Legrand fins un arbre, aquest fa pujar a Júpiter a l’arbre fins a la 7a branca, allí troba una calavera, Legrand li indica que la introdueixi l’escarabat en l’ull dret, però s’equivoca, llavors Legrand fa un cercle i 50 passes i comença a cavar, però no troba res, llavors Júìter descobreix que s’ha equivocat i torna a fer el mateix amb l’escarabat però aquest cop bé. I troben un gran tresor que en èpoques passades provenia dels pirates.
Opinió personal:
Trobo que aquest llibre ha estat força entretingut, i per la gent de la meva edat està força bé.
Jo animo a la gent a que es llegeixi aquest llibre, perquè és força entretingut i divertit i a més a més no t’ocupa gens de temps ja que és molt curtet i fàcil de llegir i entendre.
És un relat complet. Jo crec que és una barreja de novel·la d’aventures i d’una de misteri, on és molt fácil d’he trobar el teu entreteniment.
Potser no m’ha agradat gaire el fet de que sigui impresa am paraules valencianes però en definitiva està prou bé com per llegir-lo aixi.
En conclusió:
Aquest llibre esta molt bé i m’ha agradat força.
Edgar Allan Poe. L’escarabatd’or. Alzira. Bromera COL. A la lluna del València 6. 1 ed. (1988)6 ed. (1992). 90 pàg.
Resum
Un dia el senyor Legrand i el seu criat Júpiter troben un escarabat d’or en un bosc. Desprès de fer una sèrie d’investigacions i càlculs descobreixen que es tracta d’un tresor, van a buscar-lo i primer Júpiter s’equivoca al forat de la calavera on a de posar l’escarabat, però després el canvien al forat correcte i descobreixen que és el tresor d’un antic pirata anomenat Càpita Kidd.
Opinió Personal
Aquest llibre és força entretingut, m’ha agradat bastant perquè explica les coses molt be i no és massa llarg. És fàcil d’entendre però hi ha paraules una mica estranyes i costava una mica d’entendre però en general era força fàcil d’entendre-ho, el trobo adequat per la nostra edat perquè es un llibre de misteri que veus com deixa misteris i coses per esbrinar en l’aire i després poc a poc es va descobrint tot.
Una de les altres coses que m’ha agradat a set que es pot llegir rapit perquè al ser d’aventures i misteri doncs t’agrada i vols saber el que passarà desprès.
El recomano a tothom a qui li agradin els llibres d’aventura no massa llargs.
Allan Poe, Edgar. L’ecarabat d’or.Editorial: Bromera. Colecció:A la lluna de Valencia 6. 15ª edició: maig de 1988 nº 96.Alzinar
Història que narra com el senyor Legrand i el seu criat Júpiter troben un escarabat d’or al mig d’un bosc. Fan uns càlculs i és pensen que ja han aconseguit trobar el tresor però llavors se’n adonen que han comes un error. Llavors giren cua i troben el tresor però acompanyat de dos esquelets que devien ser els qui van ajudar al capità Kidd (pirata i propietari del tresor) a enterrar-lo.
Crec que aquest llibre és bastant interessant ja que és entretingut i intrigant fins al final,també és bastant curt. Els fets pasen en una illa de Carolina del Sud. Potser el que m’agradat més d’aquest llibre és que al ser tant curt i amb un argument tant intrigant,t’enganxa i amb un parell de dies l’acabes.
Tambe el que m’agradat força és que tots els fets que s’anaven desenvolupant durant la trama s’han resolt i no ha quedat cap fet penjat.
Autor: Allan, Poe, Edgar, l'escarabat d'or
Colecció: L'Esparver
1ª edició: juny de 1982 a la Magrana
21ª edició: novembre de 1999
RESUM
Son dos amics que vivien a l'illa Carolina del Sud. Només vivien Legrand, Júpiter que es el seu criat i un amic seu. Legrand va trobar un escarabat d'or i el va dibuixar en un pergamí. El seu amic, en veure el dibuix no va veure un escarabat sinó un crani. Van anar amb l'escarabat a les montanyes a trobar el tresor que Legrand creia que era. Després d'una nit buscant el tresor van trobar un crani a dalt d'un arbre sense l'ull esquerre. Finalment van trobar enterrat una capsa plena de joies i monedes de paisos diferents que el capità Kidd va enterrar i van desxifrar un codi que hi anava dins. Va vendre algunes joies i monedes que hi havien i la resta se'ls van quedar ells.
OPINIÓ
Es un llibre d'aventures i misteri. Jo considero que es per a la nostra edat perque no es gens aborrit ni es molt llarg per a llegir-ho i es molt interessant.
Fitxa del llibre
ALLAN POE, Edgar. L’escarabat d’or. Barcelona: La Magrana. Col. L’esparve.21.1982(1. ed.).1999 vint-i-una edició. 90 pàg.
El sentor Legrand i el seu criat Júpiter troben un escarabat d’or d’una espècie raríssima. Gràcies a uns savis i complicadíssims càlculs, una nit van a la costa i Legrand Júpiter i el seu amic, primer Júpiter comet un error i es deceben però desprès se’n adonen i descobreixen un fabulós tresor enterrat molts anys enrere enterrat per un pirata anomenat càpita kidd
ALLAN POE, Edgar. Nirvana.
Editorial: Bromera. Colecció:A la lluna de Valencia 6.
15ª edició: maig de 1988 nº 96.
Alzinar.
William Legrad es un personatge que viu en una illa. Un company seu l’hi deixa un escarabat d’or pero nomes dibuixat i amb el qual representa un mapa.
Legrad i el seu criat negre busquen un tresor que s’imaginen que es de pirates, per descubrir-lo han de descifrar enigmas
Al final descobreixen el tresor que ba amagar el capià kidd.
Opinió:
Aquest llibre ma set intrigant per tot el del tressor peró no man agradat els comentaris racistes que William legrad feia a el seu criat negre, trobo que sel’s podria estalviar.
El millor d’aquest llibre a set el tipus de lectura, que no t’aborreix.
Recomano aquest llibre a la gent que no l’ha llegit i li agradi les histories misterioses.
Historia que va viure William Legrand, al mig del bosc, amb el seu servent, Júpiter, on troben un escarabat d’or que pot ser una part d’un tresor pirata. Júpiter i el narrador són conduïts per Legrand fins un arbre, aquest fa pujar a Júpiter a l’arbre fins a la 7a branca, on allí troba una calavera, Legrand li indica que la introdueixi l’escarabat en l’ull dret, però s’equivoca, llavors Legrand fa un cercle i 50 passes i comença a cavar, però no troba res, al final se’n adonà que Júpiter s’ha equivocat torna, i torba el tresor, juntament amb dos esquelets. al cap d’una estona s’adona que devien ser dos mariner que van ajudar a enterrar el tresor del capità Kidd.
Jo crec que aquest llibre està molt bé, ja que és un relat bastant curt, on es pot diferenciar dues parts bastant remarcades:
És un relat complet. Jo crec que és una barreja de novel·la d’aventures i d’una de misteri, on aquesta barreja fan una novel·la interessant per llegir i involucrar-te fàcilment.
El que potser m’ha agradat menys ha estat que la meva edició ha estat impresa (o traduïda) en valencià, i llavors algunes paraules eren difícils ja que no en sabia el seu significat, però en la forma del llibre no hi e trobat res en espacial que no m’agrades o trobés malament.
Trobo que ha estat mol interessant, i a més a més no m’ha ocupat molt tems llegir-lo, així que el recomanaria als meus companys ja que és fàcil i és adequat per la nostra edat!
Tots els misteris que es van desenvolupat s’acaben tancant, en definitiva:
Aquest llibre m’ha agradat molt.
2.-Fes un breu resum de l'argument (5 línies)
3.-Redacta un text explicant extensament quina és la teva opinió sobre aquest llibre. Pots estructurar la teva resposta amb alguns dels següents punts:
