Havent llegit aquest article de la Meri sobre el llibre que porta per títol “L’amic retrobat” un dels últims llibres que m’he llegit, he contrastat opinions. Estic totalment d’acord en tu quan dius que és un llibre que conté paraules que t’arriben ben endins, ja que et mostra un dels aspectes més durs de la història de la política. El que tampoc m’ha agradat, igual que a tu, és la quantitat de noms alemanys seguits que arriba a donar en moments determinats, això fa que el llibre sigui una mica espès i pesat.
Però tret d’aquest petit aspecte és un dels llibres que més m’han agradat de tots el que he llegit. Us hi animo a tots a llegir-lo.
Hola Vicky!
En relació a tot el que esmentes sobre l’amic retrobat sembla ser un llibre força interessant, donat que tracta sobre una temàtica que hem crida molt l’atenció, és a dir, la temàtica nazi i les condicions de vida que tenien en l’època Hitleriana els jueus.
També caldria esmentar, que la relació que apareix en el llibre segons el breu resum que has escrit, sobre l’amistat entre diferents ètnies i la dificultat de poder-la mantenir, a causa de problemes que s’interposen entre mig també és força interessant. Ja que personalment, penso que en una verdadera amistat la distancia i els problemes externs no poden fer que un vincle d’aquest tipus és trenqui totalment.
De manera que concloure el meu comentari, afirmant que l’amic retrobat serà la meva pròxima lectura trimestral.
Hola Sandra, estic interessada per aquest llibre i vist la teva opinió crec que aquest tercer trimestre o sinó durant l'estiu me'l llegiré.
Adéu
FITXA TÈCNICA:
Uhlman, Fred. L’amic retrobat. Barcelona: Columna Jove, 2006; Quarantena edició. 93 pàgines.
RESUM:
Hans Schwarz és un noi jueu de setze anys que viu a Stuttgart, Alemanya. Mai havia tingut un amic de veritat fins que va arribar a l’escola un noi nou, Konradin von Hohenfels, membre d’una família aristòcrata molt reconeguda a Suàbia. Hans s’esforça per cridar l’atenció del nou company i fer-se amic seu. Els gustos i les aficions comunes són el que porten als dos joves a començar una intensa amistat que els farà inseparables.
L’ascens de Hitler al poder i la forta pressió dels nazis sobre els jueus fa que, un any després, Hans s’exiliï a Amèrica i l’amistat que abans els unia, es trenqui. Instal·lat a Amèrica, Hans comença una nova vida i intenta oblidar tot el que té a veure amb Alemanya. Trenta anys més tard, rep una carta que, de certa manera, el farà retrobar-se amb el seu antic amic.
COMENTARI DE TEXT:
Aquest llibre sembla un diari escrit pel protagonista, de manera que està escrit en primera persona, però l’autor el redacta trenta anys desprès de que succeeixi l’acció. És un narrador intern i ens permet conèixer els pensaments i les sensacions del personatge principal a cada moment.
El tema tractat és l’amistat verdadera entre dos nois amb personalitats i idees molt semblants però d’orígens diferents, dins d’un context històric que els hi posa difícil la continuïtat de la seva amistat. Un d’ells, Hans, és jueu, però tot i la seva religió, es considera molt alemany. L’altre, Konradin, és un aristòcrata alemany d’origen ari, molt aferrat a la seva pàtria. Com tots sabem, quan Hitler arriba al poder al 1933, els jueus van ser fortament perseguits a Alemanya i molts d’ells es van veure obligats a exiliar-se; aquest és el cas d’en Hans.
Els dos amics, com he dit abans, comparteixen idees i pensaments, però arriba un punt en que el camí que en un principi els unia, els separà. Hans, com a jueu que és, no entén la manera com són tractats els jueus en aquella època, pensa que és inhumana. D’altra banda, Konradin es passa al bàndol dels simpatitzants de Hitler. Aquest fet és el que fa que Hans es senti traït pel seu gran amic però, trenta anys més tard, rebrà una carta on es mostra el canvi dels ideals d’en Konradin que, de certa manera, farà retrobar als vells amics.
He llegit la biografia de Uhlman i aquesta història sembla una part de la seva vida. Ell era jueu, va néixer el mateix dia que en Hans i també es va veure obligat a exiliar-se. Pot ser que aquesta petita novel·la sigui una pinzellada de les vivències de l’autor durant la seva adolescència a l’època hitleriana i es vegi reflectida en el personatge d’en Hans.
El final que proposa l’autor és el adient. Penso que és la millor manera de retrobar als dos amics, tot i les circumstàncies. El fet que s’haguessin retrobat personalment no li hauria donat el to sentimental que Uhlman li ha donat. És un final trist però que en el fons, hi ha una mica d’esperança i felicitat.
Personalment, penso que és un llibre força interessant, tot i que el principi es fa molt lent i el final és molt ràpid. Costa una mica de llegir per les paraules en alemany i les descripcions que hi consten i, si no es té una mica d’informació, et pots perdre; el mateix passa amb el context del nazisme. És un llibre molt breu i quan l’he acabat de llegir, he tingut ganes de seguir dins d’aquesta petita però gran historieta. Tot i així, pel que he llegit, sembla ser que hi ha una continuació i m’agradaria llegir-la.
Finalment, recomanaria aquest llibre a les persones que els hi interessi el tema de l’amistat i sobretot de la persecució dels jueus per part dels nazis.
FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE:
UHLMAN, Fred L’amic retrobat Barcelona: Columna jove 004 2006 45ª edició 91 pàgines..
En Hans, un noi jueu, i en Konradin, membre d’una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia, van establir una molt bona relació fins que, va arriba al poder Adolf Hitler al 1933, Provocant el trencament de l’amistat entre aquests dos grans amics. En Hans deixarà Alemanya i se n’anirà a Amèrica per començar de nou la seva vida deixant enrera tots els records que l’envolten. Però al cap de 30, inesperadament, el retrobarà novament.
OPINIÓ PERSONAL:
La meva opinió respecte aquest llibre és força positiva en tots els aspectes.
M’ha agradat força perquè considero que és bastant educatiu, ja que ens explica els conflictes que va provocar la dictadura de Hitler a Alemanya al 1933, sobretot ens explica els diferents punts de vista dels protagonistes, els quals tenen diferents religions, respecte a la dictadura.
També m’ha agradat perquè és un llibre fàcil de llegir, però a més a més està estructurat de tal manera que enganxa i això fa que sigui més lleuger a l’hora de llegir-lo, i al fi i al cap, aquest aspecte és dels que més conta a l’hora d’avaluar un llibre.
També l’he trobat interessant perquè està escrit en 1a persona del singular i és un narrador intern, és a dir, que el protagonista ens explica ell mateix les vivències i això provoca que el lector es pugui posar a la pell del personatge, simulació real, i pugui sentir i viure totes les coses que li passen fent que es trobi molt proper als fets.
Mirant els aspectes negatius, solament, n’he trobat un que és que hi ha massa noms en alemany i això provoca alguns cops la pèrdua del fil o fent-lo pesat en alguns moments.
D’aquest llibre no canviaria absolutament res de res perquè de la manera que està és l’adequada i lliga amb tots els aspectes.
Si posem els aspectes positius i negatius en una balança, clarament pesen més el positius que els negatius i per tant, aquest llibre us el recomano a tots aquells que us agradi conèixer fets de la història o que simplement us agradi llegir.
Espero que el llegiu, que us agradi i que us ho passeu molt bé llegint-lo!
SANDRA BERTRAN MELINES
Fitxa del llibre.- Nom: L’amic retrobat Autor: Uhlman,Fred Editorial: Columna 2006 45ª ed (Barcelona) Resum.- Aquest llibre ens explica l’evolució d’Alemanya amb l’arribada de Hitler al poder, explicant-nos-ho mitjançant un noi jueu que es diu Hans i en un paper una mica menys important trobaríem el seu amic konradin, i finalment com a personatges secundaris que ens ajuden a comprendre més la novel•la podríem col•locar els pares d’en Hans, els companys de classe i els professors de l’escola. En aquest llibre es poden veure les diferents formes de pensar dels alemanys, i la crueltat dels fets. Comentari del text.- El llibre m’ha agradat perquè és força fàcil i ràpid de llegir, el tema és proa interessant tot i que abans d’arribar al final perd una mica però al final o arregla una mica. És un llibre entretingut per quan has de fer algun viatge curt amb avió, o tren, ja que te unes 100 pàgines. Crec que si que és un llibre adequat per la nostra edat perquè utilitza un vocabulari molt simple i la lletra és gran i enganxa bastant. El final del llibre està força bé pel meu gust tot i que evidentment seria més bonic si acabés bé. Però crec que si s’haguessin retrobat el final no hauria estat tan encertat. Ja que quan hi fica executat per planejar l’assassinat contra Hitler, mostra que ell estava en contra, i varia l’opinió que tenia quan cap al final del llibre li escriu aquella carta.
-FITXA DEL LLIBRE:Nom de l'autor: UHLMAN, FREDTítol del llibre: L'Amic retrobat Lloc d'Edició: Columna, Barcelona 2004-BREU RESUM DE L'ARGUMENT:
L'Amic Retrobat és una novel.la que té com a protagonista un noi que es diu Hans, aquest s'adona que ha de buscar un amic perquè necessita una amistat. Llavors coneix amb un noi anomenat Konradin von Hohenfels i es fan amics durant un any. Però llavors arriba un moment en que s'han de contar les seves diferències, un es jueu i l'altre es aristocràtic i la seva mare odia als jueus. Llavors Hans Scharz és veu tant afectat per això i per tot el pensament nazi del país i marxa cap a Americà a oblidar-ho tot, perquè ell és de una família de jueus.
Aquests trenta anys després es tornen a retrobar, hagen estat separats pel moviment nazi a travès d´una carta.
-OPINIÓ PERSONAL:
Aquest llibre és bastant interessant i enganxador i m´ha agradat molt, encara que al principi de la novel.la no s'entén molt, fins passats els primers capítols que llavors, és comencen a entendre els personatges principals i el narrador.
El llenguatge del llibre s'entén molt, encara que hi ha molts noms en alemany que dificulten una mica la lectura del llibre, perquè et fas un embolic de personatges, y també algunes paraules cultes, encara que s'entenen bé.
Crec que el tema principal del llibre es l'amistat de debò, i el que pot arribar a passar si dues persones són de diferents races o religions, que poden acabar estan separades només per les seves qualitats encara que tinguin molt bona amistat.
L’ AMIC RETROBAT:
1- Fitxa del llibre:
Uhlman,Fred l’ amic retrobat
Barcelona: Columna Jove 1971 ( primera ed.)
Quarta edició quaranta-cinquena impressió : juliol del 2006
noranta-una pàgines
2- Resum de l’ argument:
Aquest llibre explica el que va succeir a Alemanya abans i desprès de l’ arribada de Hitler al poder,en una amistat d’escola entre un noi jueu (Hans) i un altre noi membre d’ una de les famílies més reconegudes a tota Alemanya(Kornadin). L’ arribada de Hitler suposarà molts entrebancs en la seva amistat, fent que el jueu hagi de marxar Cap a Amèrica. Un cop allí deixa en l’ oblit el record del seu país i fa vida a Amèrica. I desprès de trenta anys sense saber res del seu amic, rep una carta inesperada on es retroba novament am ell.
3- Opinió personal:
L’ argument em va agradar i ara desprès de la seva lectura no
m’ ha decebut, sinó que m’ ha impressionat, sobretot alguns dels comentaris de Kornadin cap a Hans. També m’ ha agradat que en alguns fragments del llibre incloguin alguna frase en alemany. Personalment trobo que és un llibre interessant per la zona on està situada la novel·la, ja que, en aquest llibre anomena alguns dels pobles d’ Alemanya que alguns em visitat aquest any.
Considero que aquest llibre es adequat per la nostra edat, ja que, tenim un coneixement sobre fets històrics i sabem més o menys el que va succeir a Alemanya amb el nazisme.
Respecte a l’ actualitat i el que explica el llibre, podria sortir reflectit en qualsevol acte racista cap alguna comunitat.
Considero que el final del llibre està molt ben pensat i que jo també l’ hagués acabat així. I si m’ en hagués d’ inventar un altre no tindria igualment un bon final per a Kornadin, perquè no em va semblar bé que estigués a favor de Hitler tenint un amic jueu, després de tot el que Hitler pretenia fer als jueus. Faria també que se’n hagués adonat de les intencions de Hitler però igualment faria que es morís.
És un llibre que et fa fica a la pell d’ un jueu en l’ abans i desprès de Hitler que et fa esgarrifi.
Aconsellaria aquest llibre, a tots els que els hi resulta interessant saber més coses sobre el que va succeí a Alemanya amb Hitler i sobretot als companys i professors que van fer el viatge a Alemanya aquest any o en algun altre any.
Uhlman, Fred L’amic retrobat Barcelona: Columna 2006 45ª ed. 91 pàgines
RESUM
Hans, un nen jueu, no ha considerat mai tenir un amic, però això canvia quan coneix a Konradin, fill d’aristòcrates alemanys. El problema és que tot això passa quan Hitler acaba de pujar al poder i el nazisme s’està escampant. Tot i que els pares de Konradin són hitlerians, ell ho intenta amagar i continuar amb el seu amic, fins que Hans comença a sofrir del nazisme a l’escola i, els dos amics es comencen a separar. Al cap d’un temps, els pares d’en Hans decideixen enviar-lo a Amèrica, abans de sortir rep una carta de Konradin explicant-li que ha passat a les files hitlerianes.
COMENTARI DE TEXT
És un llibre molt interessant tot i que és molt curt. Està escrit en primera persona trenta anys desprès de quan l’autor comença a narrar. Al ser redactat en forma de diari, solament sabem de la història el que ell explica i veu, ja que no és omniscient i a més a més és subjectiu (ens explica la seva visió), per tant escriu en primera persona del singular.
El considero un bon llibre perquè la història és interessant i es podria classificar en el realisme històric, ja que explica fets de la època en què va viure, que en teoria li van passar a ell però que de fet li podrien haver passat a moltes altres persones que fossin jueves. Explica una realitat abans de l’Holocaust, quan es pot començar a endevinar on portaran totes aquestes idees del Hitler. És bo saber de quina manera van sofrir les persones, encara que no és un llibre massa dur considerant el tema del qual tracta, tampoc et deixa indiferent. La època de la qual parla perdurarà durant molt de temps en la memòria col·lectiva i Hitler sempre serà recordat per les seves accions.
El protagonista no entén perquè és tractat d’aquesta manera ja que ell per sobre de tot es considera alemany, la seva família porta tantes generacions en aquell país que ni tan sols recorden quan van venir. En Hans és un noi molt reservat que no considera que ningú estigui a la seva alçada per a què sigui amic seu, però tot això canvia quan coneix a Konradin, que tot i ser de la noblesa alemanya, resulta ser el millor amic que podria haver trobat. Per desgràcia aquesta amistat no perdurarà gaire donat el context històric, i això es veu venir des del principi. El verí del pensament nazi no tarda a infiltrar-se a la seva escola, començant per un professor i emmetzinant la ment de molts companys.
El que un no s’espera és que Konradin, tenint les idees tan fixes com Hans, es deixi engalipar per Hitler en un sopar, quan semblava que se sentia fins i tot avergonyit per la simpatia que sempre havien tingut els seus progenitors envers el mandatari. El que si queda clar és que tot i que Konradin estigui d’acord amb Hitler en que s’ha de netejar alemanya del que els nazis consideren paràsits, també hi ha persones que contribueixen en el benestar del país i que es mereixen estar allí tant o més que qualsevol alemany (com el seu estimat amic Hans). Aquesta carta Hans la rep just abans d’exiliar-se a Amèrica sol contra la seva voluntat, deixant els seus pares a casa seva perquè es neguen a deixar el que consideren la seva pàtria. Això desemboca en una de les escenes més dures del llibre, quan sap que el seu pare va encendre el gas per poder morir dignament amb la seva esposa, a la seva casa i no en un camp de concentració com a animals. Hem de tenir en compte però, que el veïnat del seus pares no van dubtar en posar-se de la seva banda quan van intentar atacar-los.
El final és totalment inesperat, quan en Hans rep desprès de dècades del seu exili, una petició per part del seu antic institut, per a què col·labori amb una estàtua en honor dels caiguts durant l’Holocaust. Hans que no s’ha pogut oblidar mai del seu amic, pel qual se sentia traït, no s’atreveix a mirar la llista de morts. Finalment ho aconsegueix i llegeix “Von Hohenfels, Konradin, implicat en el complot per assassinar Hitler. Executat”. Amb aquesta última frase, en Hans retroba el seu amic desprès de tants anys, que tot i ser mort, al final va saber veure la realitat i actuar en conseqüència. Això per a ell és el millor regal que podria haver esperat, tornar a tenir el seu amic, encara que sigui mort, però el seu amic al cap i a la fi perquè va morir defensant els seus principis.
Les expectatives finals estan ben tancades, la mort de Konradin potser no és el esperat, però mor com un màrtir, va reconèixer els seus errors i va morir en conseqüència intentant solucionar aquell disparat. Potser molta gent creu que el millor hagués estat que quedés viu, però llavors no hi hauria res real que demostrés els seus canvis d’idea ni una raó eficient per a confiar-hi. Encara que sigui dur, és el final més adequat per donar més realitat a la història, desprès de tot la major part de la classe va morir en aquella guerra i potser, que Konradin hagués sobreviscut resultaria poc creïble si realment havia retornat als seus ideals. Així doncs si estigués viu significaria que va estar al costat de Hitler i continuaria sent un traïdor per Hans.
M’ha agradat molt llegir aquest llibre perquè està molt ben escrit, són paraules que t’arriben ben endins perquè saps que és una realitat que van haver de viure molta gent i que molts encara estan patint les conseqüències. L’Holocaust va ser un desastre per a la humanitat, una taca de sang en el llibre de la Terra que costarà molt de netejar. És necessari que la gent sigui conscient de l’horror viscut en aquella època per tal que mai torni a passar una cosa semblant, la humanitat no ha de tornar ha de xocar dos cops amb el mateix mur. Moltes persones van morir, moltes persones van perdre familiars i moltes persones encara ploren per tot això. Per aquestes raons, aconsello la seva lectura a tothom que estigui disposat a llegir.
Una cosa on l’autor s’esplaia massa, és quan comença a donar tants noms que resulta molt pesat i lent de llegir i fa rebaixar l’interès.
Espero que qui llegeixi aquest llibre li agradi tant com a mi.
2.-Fes un breu resum de l'argument (5 línies)
3.-Redacta un text explicant extensament quina és la teva opinió sobre aquest llibre. Pots estructurar la teva resposta amb alguns dels següents punts:
