Hola, Isabel,

Jo també sóc mare d'una nena de 5 anys, i tinc tres fills més, més grans. No sé si puc aconsellar-te sobre un tema tan delicat com és l'educació dels fills, ja que cada fill/a és diferent, cada família és diferent, té les seves circumstàncies, i cadascú de nosaltres tenim, també, estils diferents d'educar. Crec que no existeixen les receptes  infalibles. El que sí puc fer és compartir amb tu el que he après de l'experiència sobre un tema que, si et dic la veritat, encara no tenim resolt del tot, perquè encara continuem arribant tard alguns dies, i enfadant-nos als matins quan se'ns fa l'hora i no estem a punt.

- En primer lloc, crec que, en el tema de la puntualitat a l'escola, hem de ser ferms i transmetre als fills que és molt important arribar a l'hora, i si pot ser abans, millor. És un hàbit que els ajuda en l'educació i els fa valorar la importància de l'escola i de les activitats que s'hi fan.

- Crec, també, que hem de ser realistes i fer el compte enrera per veure quan temps necesitem per tenir-ho tot preparat i anar a l'escola sense presses, de forma que nosaltres puguem enllestir les coses necessàries, i els fills puguin també tenir temps suficient per esmorzar correctament, vestir-se, posar-se la bata, preparar la motxilla,... Segons el temps que necessitem, haurem de posar el despertador, i llevar els fills a determinada hora.

- És important que els dies que van a l'escola, al matí no facin res més que arreglar-se: per tant, res de televisió, de mirar contes o de jugar. Si fan això, els costa molt centrar-se en el que toca fer, fer-ho bé, col.laborar i marxar puntuals de casa. Tot això podran fer-ho a la tarda, o els caps de setmana, quan no vagin a l'escola.

- Quan són petits, crec que és millor fer les coses amb ells, fins que puguin fer-ho sols i siguin autònoms del tot. Vull dir, per exemple, que de vegades els demanem que esmorzin, que es vesteixin o que es posin la bata, mentre nosaltres aprofitem per fer altres coses. Potser val més, quan són petits, estar amb ells mentre els demanem això, i ajudar-los a fer-ho. I fer les nostres coses abans o després que ells estiguin arreglats. 

- Finalment, si així i tot no volen col.laborar i es fa tard, podem deixar que passi alguna que no els agrada, com a conseqüència natural d'haver fet tard; no com un càstig. Per exemple, que no es puguin emportar alguna cosa que els fa il.lusió a l'escola, que quan arribin a classe expliquin a la mestra perquè arriben tard, que no es puguin fer el pentinat que els agrada o emportar-se el seu esmorzar preferit,... Així aniran entenent que, si intentem arribar a l'hora, tot va millor.

Ja veus, Isabel, són algunes idees que he anat aplicant al llarg d'aquest anys d'educació dels fills, perquè jo també m'he trobat, com tu, amb la dificultat d'arribar a l'hora a l'escola. Suposo que és anar provant el que va bé en cada cas, però sí que veig important que el moment d'anar a l'escola hauria de ser agradable, més relaxat, i una estona rica que preparés els fills per la jornada escolar, que arribéssin a l'escola contents, centrats i motivats.

Una abraçada.

Maite