|
Em va saber greu guillar corrents sense fer-la petar una mica més amb tots i disfrutar una mica més d'aquell xampany que em va semblar del·liciós! El Nurjan, el meu fill ha passat bona nit, i nosaltres també, de retruc. Ja sabeu com van aquestes coses.
Algú dels "prehistòrics" s'en recorda d'allò del "nearly celestial" que ens va etzibar convençut un anglès passavolant pel barri gòtic un cop que vam sortir a fer el carrer cantant? Salo, Mª Jo, Andreu? -Em sembla que la Montse encara no hi era-. Doncs bé, jo diria que us falta mig pas per aconseguir l'excelència. Enhorabona! Us agraeixo la confiança de sempre i m'alegra haver-us servit de suport, d'alguna manera.
Sense perdre la meva línia habitual com a ex-Pepet Grillo i perepunyetes oficial del grup, unes quantes idees:
-Hi ha cançons, particularment alguna que altra que canten el Mario i la Salo, potser també alguna en què canta el Josep, on la melodia principal queda molt apagada pels cors i el background del grup. Com ells dos tenen una certa timidesa escènica, aquest efecte queda remarcat. Si més no, seria millor al meu parer que com a mínim es pugessin els volums dels seus micros, en aquests casos. Una altra manera més contundent de solucionar-ho seria reforçant-los amb un company més fent la melodia a uníson, o una segona veu, amb la qual cosa treuríeu una veu d'un cor de vegades un pèl recarregat. De fet això últim ja ho fèieu en alguna cançó, i té l'avantatge del protagonisme compartit, no hi ha una responsabilitat escènica tan gran.
-Els sons que imiten molt a les clares els intruments -tipus les impros de guitarra de la Mª Jo, i algun altre- penso que es podrien potenciar molt més. Penso que podríeu intentar investigar i experimentar molt més aquest aspecte, jugant amb les possibilitats tant de la veu com del moviment del micro, o fins i tot algun efecte de taula de so, tipus rever exagerat o qualsevol altre.
Dues propostes més. Encara hi cantava un servidor, quan després d'una actuació al Llantiol vaig proposar de diversificar el nombre de components per tema, és a dir, no cal que en tots tots els temes cantin les vuit persones alhora. Es poden aconseguir arranjaments molt dignes amb cinc-sis persones. Això em va tornar a venir a la ment quan ahir en acabar el concert vaig veure el Mario extenuat gairebé. Les persones que no canten poden fer que ho fan, servir de "cors i dances" o simplement ajudar amb l'atrezzo, i no ho han de fer els mateixos sempre, evidentment. Tampoc no té perquè fer-se així en tots els temes. Això voldria dir que estaviaríeu forces, i que a més a més, en cas que algú hagués de faltar en alguna actuació, podria ser substituit sense problemes. Aixó implica també , en contrapartida, intentar dominar en cada tema no només la veu que a un li pertoca, sinò alguna altra també.
- Propostes de temes: "If I fell" de Beatles, que apart d'aquest tenen un pou inesgotable de temes adaptables. És un pèl complexe, armònicament , recordo que ho volíeu fer quan encara jo hi era i a mi em va semblar massa agosarat. Ara seria un objectiu abastable i força llaminer, al meu gust.
Alguna cosa de la Plateria dels bons temps podria causar sensació. L'home dibuixat, El sabio (De sabio no tienes ná), Ligia Elena, i com no, Pedro Navaja.
Alguna versió més de la Nova Cançó, o de l'ampli repertori del Llach i del Serrat, més coneguts. Potser a més d'un li sembla repertori massa pansit, però les cançons poden ser com els xiclets, es poden estirar, escurçar, fer més ràpides o més lentes, i donar-les-hi un caire diferent a l'original.
I el "Hungry heart" del Boss, què us semblaria?
En fi, ja callo. Destacaria tres temes que em van agradar força, el Piel Canela, arranjament fantàstic, protagonisme compartit, pel meu gust, rodó, rodó, rodó. L'Englishman crec que ara incorpora impros de l'original que en els meus temps no fèiem "ni jartos de vino", fantàstic també. I la versió de l'Empordà, molt reeixida i efectista, molt bona, per a mi que molt de l'anomenat "rock català" no m'acaba de fer el pes. Segur que em deixo alguna, i també compto que el meu gust tampoc era afí a la majoria del respectable, vull dir que alguns temes vostros que ténen molt d'èxit a mi tampoc m'acaben de fer el pes, potser més pel tema en sí que per l'adaptació, posem per cas "Hijo de la Luna" o "Boig per tu".
Ara callo de debò. Espero que les meves observacions us serveixin d'alguna cosa.Una abraçada molt forta i endavant amb els èxits.
|
