Hola Susana, jo soc l'Albert i ara mateix visc una situació semblant, salvant les distàncies (3 anys després). També estic destrossat, i em sento totalment abandonat. El cert és que em costa molt entendre el perquè i m'agradaria superar-ho. Crec que necessito ajuda per fer-ho. Jo no estic familiaritzat amb el PNL, i amb els llibres d'autoajuda no arribo a entendre el que ha passat.
Attn,
Albert
Ostres
Erem tanta gent aquest cap de setmana que tinc un embolic de noms i cares que no vegis. Me n'alegro que et trobis millor.
Hola Merche. Potser si em coneixes. Si vas començar el Master Practicioner aquest cap de setmana passat, jo també hi era. Gràcies pel teu missatge. Tens raó només era qüestió d'acceptar la situació. El coratge i la fortalesa són companyes meves de camí, darrerament no se'm separen gaire. UN PETÓ
Sue
Hola Susanna
No et coneixo personalment, però crec que tu mateixa et respons en el teu propi missatge. Que podem fer davant d'allò que no podem canviar? Aquesta és la clau.
A la vida, moltes vegades, només ens queda l'acceptació. Però no entesa com a ressignació, sinó com el fet de que tot canvia i en aquets procès perdem "coses o persones" estimades, però no podem resistir-nos perqué no està a la nostra mà. Potser només podem treure un aprenentatge i sobretot coratje, que crec que és un del elemnst imprescindibles d'aquesta vida.
una abraçada
Hola Sussana, primer de tot , em sap greu pel que estàs passant !És complicat aconseguir temperança en moments difícils ! No sé si et servirà d'ajuda, però potser la vida ens dóna sutragades per poder crèixer, d'això que estàs passant n'apendràs segur, i també n'estic segura que et farà més gran !
Molts ànims, i sobretot " Vés on el cor et porti!
Anna ( de Vic)
Em sembla que són els xinesos que diuen allò de "Felicitats, estàs en crisi!!!"
Tot té el seu procés i cada procés necessita el seu temps. Malhauradament no podem fer que passi més depressa. En canvi, podem ocupar-lo en altres coses, fins que el procés s'hagi acomplert. I sobretot, donar la pallissa als amics (que per això estan). Parlar ajuda força...
La veritat no sé si escric això per vosaltres o per mi mateixa. Estic passant una de les pitjors etapes de la meva vida, molt i molt dura. Alguns dels meus valors i creences estan per terra i estic completament fora de lloc.
Algú em sap dir com puc aconseguir temperança? Com puc aconseguir serenar-me amb allò que no depèn de mi i que no puc canviar encara que m'hagi trencar el cor. Realment jo no veig la sortida, ara mateix no. El temps estic segura que m'ajudarà però l'ajuda la necessito ara.
Això ja sembla un consultori-teràpia-on-line.
Enric gràcies per això del fòrum, és una petita llum.
Susanna
