FITXA TÈCNICA:

Uhlman, Fred. L’amic retrobat. Barcelona: Columna Jove, 2006; Quarantena edició. 93 pàgines.

RESUM:

Hans Schwarz és un noi jueu de setze anys que viu a Stuttgart, Alemanya. Mai havia tingut un amic de veritat fins que va arribar a l’escola un noi nou, Konradin von Hohenfels, membre d’una família aristòcrata molt reconeguda a Suàbia. Hans s’esforça per cridar l’atenció del nou company i fer-se amic seu. Els gustos i les aficions comunes són el que porten als dos joves a començar una intensa amistat que els farà inseparables.

L’ascens de Hitler al poder i la forta pressió dels nazis sobre els jueus fa que, un any després, Hans s’exiliï a Amèrica i l’amistat que abans els unia, es trenqui. Instal·lat a Amèrica, Hans comença una nova vida i intenta oblidar tot el que té a veure amb Alemanya. Trenta anys més tard, rep una carta que, de certa manera, el farà retrobar-se amb el seu antic amic.

COMENTARI DE TEXT:

Aquest llibre sembla un diari escrit pel protagonista, de manera que està escrit en primera persona, però l’autor el redacta trenta anys desprès de que succeeixi l’acció. És un narrador intern i ens permet conèixer els pensaments i les sensacions del personatge principal a cada moment.

El tema tractat és l’amistat verdadera entre dos nois amb personalitats i idees molt semblants però d’orígens diferents, dins d’un context històric que els hi posa difícil la continuïtat de la seva amistat. Un d’ells, Hans, és jueu, però tot i la seva religió, es considera molt alemany. L’altre, Konradin, és un aristòcrata alemany d’origen ari, molt aferrat a la seva pàtria. Com tots sabem, quan Hitler arriba al poder al 1933, els jueus van ser fortament perseguits a Alemanya i molts d’ells es van veure obligats a exiliar-se; aquest és el cas d’en Hans.

Els dos amics, com he dit abans, comparteixen idees i pensaments, però arriba un punt en que el camí que en un principi els unia, els separà. Hans, com a jueu que és, no entén la manera com són tractats els jueus en aquella època, pensa que és inhumana. D’altra banda, Konradin es passa al bàndol dels simpatitzants de Hitler. Aquest fet és el que fa que Hans es senti traït pel seu gran amic però, trenta anys més tard, rebrà una carta on es mostra el canvi dels ideals d’en Konradin que, de certa manera, farà retrobar als vells amics.

He llegit la biografia de Uhlman i aquesta història sembla una part de la seva vida. Ell era jueu, va néixer el mateix dia que en Hans i també es va veure obligat a exiliar-se. Pot ser que aquesta petita novel·la sigui una pinzellada de les vivències de l’autor durant la seva adolescència a l’època hitleriana i es vegi reflectida en el personatge d’en Hans.

El final que proposa l’autor és el adient. Penso que és la millor manera de retrobar als dos amics, tot i les circumstàncies. El fet que s’haguessin retrobat personalment no li hauria donat el to sentimental que Uhlman li ha donat. És un final trist però que en el fons, hi ha una mica d’esperança i felicitat.

Personalment, penso que és un llibre força interessant, tot i que el principi es fa molt lent i el final és molt ràpid. Costa una mica de llegir per les paraules en alemany i les descripcions que hi consten i, si no es té una mica d’informació, et pots perdre; el mateix passa amb el context del nazisme. És un llibre molt breu i quan l’he acabat de llegir, he tingut ganes de seguir dins d’aquesta petita però gran historieta. Tot i així, pel que he llegit, sembla ser que hi ha una continuació i m’agradaria llegir-la.

Finalment, recomanaria aquest llibre a les persones que els hi interessi el tema de l’amistat i sobretot de la persecució dels jueus per part dels nazis.